Medusa

Era filla d'en Forcis i en Ceto. Vivia en l'extrem occidental. Na Medusa, al seu cap, envers de tenir cabells tenia serps, uns claus de porc senglar i els seus ulls treien xispes que feien tornar a la gent de pedra. En Poseidó deixà embarassada a na Medusa.

En Perseo va matar a na Medusa. Gràcies a les sandàlies alades d'Hermes, es va enlairar i li va tallar el cap mentres dormia. Per no mirar-la va utilitzar un mirall.

De la sang de na Medusa sortiren els fills: Pegaso i en Crisaor.

-Maria Alonso Garcia-

LES MÒMIES

Quan xerram d'Egipte,el primer que ens ve al cap són les piràmides i les mòmies.

Vols saber com és possible, 3.000 anys després, que un cos es conservi gairebé perfectament?  Idò només has d'anar al bestiari de criatures6 i voreu el que tenim preparat.

Què és una mòmia?

Una mòmia és un cos embalsamat i recobert d'embenatges.

Les mòmies poden ser assecades per el fred, per el sol calentíssim, per el fum o per productes químics com el natró8(que és el cas de la momificació).

Antigament els faraons creien que hi havia una segona vida per això als enterraven amb les seves riqueses. Els nterraven a una piràmide que per ells, era una tomba.

Què és la momificació? 

La momificació era un ritual funerari a l’antic Egipte, i ho feien tan bé que milers d’anys després hem trobat mòmies en molt bon estat.

Abans però,embalsamaven els cadàvers (treure els òrgans)que durava 70 dies.    

-Paula Ferragut i Maria Alonso-

MITE

Un mite prové del grec mythos, que vol dir “paraula, conte, notícia, fabula”. Així doncs, un mite, etimològicament parlant, és una història sagrada que narra un esdeveniment succeït durant un temps primigeni, en el qual el món no tenia encara la seva forma actual. 

És un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos.  

Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, la qual els considera històries veritables. Al conjunt dels mites d'una cultura se denomina mitología  Com més gran el nombre de mites i major complexitat té una mitologia, major és el desenvolupament de les creences d'una comunitat. La mitologia sustenta la cosmovisió d'un poble.

Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble,etc, que expressa d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.

Sovint se sol confondre el mite amb un altre tipus de narracions com els contes, rondalles o llegendes... no obstant això, no són iguals.

-Paula Ferragut Bennassar-

Pegaso

Un Pegaso és un cavall alat de naturalesa màgica, intel·ligent, bondadós i salvatge. És una criatura molt tímida que només pot ser domada per domadors de bon cor. Els pegassos detecten el mal molt ràpid i no serviran a qui intenti domar-los amb fins malvats. Tenen la forma i la mida d’un cavall àrab y unes enormes ales emplomades. Solen ser blancs, però també es coneixen pegassos marrons. Pegaso era el cavall de Zeus, deu del cel i de la terra. Pegaso va néixer de la sang derramada per Medusa (era un monstre femení, que convertia en pedra a aquells que la miraven fixament als ulls) quan en Perseu li va tallar el cap. Una característica del seu vol es que quan el realitza, mou les potes com si en realitat estigués corrent a l'aire.

 -Paco- 

QUE ÉS UNA CRIATURA MITOLÒGICA?

Una criatura mitològica es una criatura llegendària o folclòrica. D'algunes criatures en sabem el seu origen.

El seu aspecte és un poc estrany, semblen personatjes fantàstics.

Alguns, solen sortir als contes on s'apoderen de tot o de tots.

Cada criatura provè d'un lloc històric, és a dir, un lloc on s'han creat desde fa 3.000 anys.

Algunes provenen de Grècia i Roma ,del país del Gymnesiai, del Nord, orientals i d'altres d'època moderna.

Encara no es reconeix perquè i com varen sorgir però, sabem que de criatures mitològiques n'hi ha moltes.

-Paula Ferragut Bennassar-

Kappa

                                                      

Els Kappa tenen una forma humana i tenen mes o menys la mateixa estatura que un nin.  Hi ha varies il·lustracions d' els Kappa,alguns pareixen monees i hi ha altres que tenen un bec o inclus un cascara de tortuga.  Sense embargament, en la mayoria de les il·lustracions apareixen amb una aperiencia de reptil.  Els Kappa poden nadar com un peix gracies a les seves característiques amfibies ,com a mans i peus palmeats.  Lo que el diferencia més qualsevol altre animal és que tenen el cap un plat ple d'aigua, suposadement es la seva font de vida per que si s'aixuga el Kappa moriria. Una altre dada important és que el s'alimenten de cogombre.               XISCO  iPaco

L'OGRE

L'ogre (femení:ogressa)  és una criatura humanoide, horrible i lletja. La paraula sembla que es relaciona amb Hongria, i els primers ogres serien una exageració per fer por als nins i homes.

El personatje va sorgir a Europa del Nord i es caracteritza per fer 3 metres d'alt, tenir molt mal caràcter i vestir amb draps de sang i espases de pedra.

Es varen fer famosos gràcies als jocs de fantasia on vivien a castells i amagaven tresors.

-Paula Ferragut Bennassar-

Grifo

 

                                                                 EL GRIFO

   És un ocell, és un avió... No, és el grifo!

   Els grifos són criatures mitològiques orientals que es     denominen com mig àguila i mig lleó. Tenen el tamany d'un llop.

Aquestes criatures tan fascinants se casen per tota la vida i si la seva dona (o home)es mor se queden sols per sempre.

Viuen a muntanyes, on fan els seus nius d'or, i protegeixen a les seves cries. Per protegir-les poden agafar a l'oponenent i manar-lo fora del niu, o poden injectar-li verí amb les seves urpes.




                                      -Pau Majoral i Paco Esteve-
           

Sirenes

Que són les sirenes? 
 
Les sirenes són criatures mitològiques que suposadament viuen en els mars de tot món. La meitat superior llueix com una bella dona de pèl llarg i de la cintura per avall, te'l cos d'un peix. 

Les sirenes són un tipus de criatura que vàren trobar en l'antiga mitologia grega.
Es descriuen com criatures belles però perilloses. Eren conegudes per seduir als mariners amb les seves dolces veus, i els duen a la mort. Apareixen en nombrosos mites de l'antiga Grècia. Viuen en una illa a prop d'Ecilas i Caridbis. N'Odiseo era un déu que va dir als navegants que se tapessin les orelles amb cera. 

Els   van comptar les histories de haver  vist les sirenes durant segles. 

L'imatge més popular d'una sirena:es asseguda damunt  una pedra. Un parell eren bondadoses i els desitjos que els mariners li demanessin lis feien realitat. Veure una sirena donava mala sort.







-M. Magdalena Grau Jaume-